5 de desembre. ADVENT, temps d'espera

 

ADVENT. Temps d’espera.

Ell ve, ve, ve sempre…encara que no sapiguem ni com ni quan. Ve sempre perquè ja és aquí. Malgrat les nostres contradiccions i desgana. Molts cops no hem de fer res més que aturar-nos i escoltar el nostre propi eco, els nostres desigs més pregons o la veu de qui és al costat nostre. I mentre aquesta espera no sigui buida, serà un temps per avançar en algun sentit, per a definir aspectes importants de la vida, per anar regalant…

Aquest és el temps de l’espera. Espera Maria al respondre: “Faci’s”. Espera Josep confiant en el Déu dels somnis. Esperen els Mags, ja en camí seguint l’estel. Espera, amb por, Herodes, atrinxerat rera els seus murs. Esperen els pastors, que no tenen res a perdre. Esperen els homes i les dones d’ahir, i esperem els d’avui. Que vinguis. Que toquis la nostra vida. Que omplis el món.

4 de decembre: ADVENT

 

AQUEST ADVENT ESCOLTA "LA VOZ" 

Comença l'ADVENT, el temps de preparació per al naixement de Jesús. 

Estàs preparat per a escoltar la seva Veu? 

A cegues, sense veure de qui ve la veu, escoltes atentament. La seva veu et captiva, et crida l'atenció i en tu neix la curiositat de descobrir qui es troba darrere d'aquestes notes que fan bategar el teu cor de manera diferent. Per això, amb força, decideixes girar-te… i sorprendre't.

Aquesta és la dinàmica de “La Voz”, un programa de televisió, un talent xou, que congrega a milions de persones cada setmana en desenes de països de tot el món. Però també la nostra dinàmica en aquest Advent: tractar de descobrir, escoltant “La Veu” de Déu, com podem moure i commoure el món en el qual vivim. 

L'Advent és un temps d'escolta de la Paraula. I això ens proposarem durant aquest temps: aprofundir en la Paraula de Déu per a trobar en ella la força necessària per a moure els pilars de la terra i de la nostra pròpia vida. 

La Veu de Déu en aquest temps ens crida a la conversió, ens parla de tendresa, d'obertura, de sinceritat i veritat, de reconciliació, de misericòrdia, de compassió… no et sembla que són suficients motius per a remoure la consciència adormida de la nostra societat?

1 de decembre. No és un dia qualquiera

 

 

Cap dia és igual a l’anterior. Podrem tenir el mateix horari, les mateixes classes, els mateixos protagonistes, però cada dia té un toc de diferent. Vist des de fora ens pot semblar que sí, que d’alguna manera tot es repeteix: ens llevem d’hora, anem a l’escola, seiem a classe, escoltem, prenem apunts, fem feina... fins que el dia s’acaba i ens tornem a posar al llit. Pensar això ens pot fer caure en la monotonia, i al seu torn, fer-nos pensar que no hi ha res d’especial en el que vivim. És un error.

 

No som els mateixos que ahir, ni serem exactament els mateixos que demà. I com pot ser això? Cada dia van sorgint situacions que ens demanen que ens hi adaptem, amb esforç, treball i perseverança. Tenim exàmens cada vegada ens demanen uns continguts i un saber fer que no havíem fet fins ara; classes en què hem de preparar una presentació oral; treballs on hem de cercar informació i després elaborar-la amb les nostres paraules... I adonar-se d’això ens ha d’animar a seguir superant-nos dia a dia, perquè és així que assolim els objectius que ens proposem.  

NO ET DEIXIS ENDUR PER LA MANDRA. 

 

CADA DIA ÉS UNA OPORTUNITAT PER FER MÉS 

 

I SER MILLORS!